Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat

El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDA-H) és un trastorn neurobiològic complex i encara insuficientment conegut.

Els símptomes fonamentals del TDA-H són el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Encara que....sempre van units aquests símptomes?. Evidentment l'avanç científic va permetent delimitar subgrups i amb això facilitar l'eficàcia terapèutica, així es troben identificats el grup en el qual participen els tres símptomes, el de predomini hiperactiu-impulsiu i el de predomini del dèficit d'atenció.

Els símptomes de TDA-H són l'expressió final d'alteracions neurobiològiques que neixen fonamentalment en el còrtex prefrontal i els circuits frontoestriats amb el que es condiciona la regulació de la vigília, l'atenció, l'activitat i la inhibició, així doncs existeixen alteracions genètiques, neuroanatòmiques, neurobioquímiques i neurofisiològiques parcialment conegudes que expliquen l'etiopatogènia, la causa d'aquest trastorn.

Els símptomes bàsics tal com hem dit són el dèficit d'atenció, la hiperactivitat i la impulsivitat. Per identificar adequadament a aquests pacients és aconsellable seguir un protocol en el qual es valora la rellevància del símptoma. Els criteris avui dia més utilitzats són els DSM-IV-TR de la American Psychiatric Association. 

A la xarxa podem trobar molts enllaços que poden ajudar a detectar aquest trastorn. A continuació us deixo dos enllaços:

• PROBLEMAS ASOCIADOS AL TDAH. És un document de la Fundació Adana sobre el Trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat. Comorbilitat (Trastorn associat). En aquest document podem trobar la definicio del trastorn, criteris per detectar el trastorn i altres trastrorns associats (entre d'altres).
• ADHD - Attencion Deficit Hyperkinetic Disorder. L'enllaç pertany al Centre d'Estudis del TDA-H. És un espai destinat a "difondre els coneixements fonamentals del Trastorn per Dèficit de l'Atenció i Hiperquinèsia, que afecta de diferent manera a nens, adolescents i adults, com una manera de col·laborar en la detecció precoç i diagnòstic del mateix, oferint també orientació en el relació a les seves opcions terapèutiques tant convencionals com a alternatives".
  

És possible que a classe de l'assignatura s'hagi comentat aquest tema. Com a mestra, he trobat interessant comentar-ho perquè ens podem trobar a les nostres aules alumnes amb TDA-H i, com es diu en aquests enllaços, és important detectar-ho el més aviat possible. 

Us deixo, també, un enllaç d'una notícia relacionada que va publicar el diari El Mundo el 24 de novembre de 2010: Un gen explica qué niños serán hiperactivos en la edad adulta.

Finalment, m'agradaria fer referència al debat que existeix sobre el tractament del TDA-H. Us deixo dos vídeos perquè reflexioneu sobre aquest tema. "Tractament farmacològic: Sí o no?"

El TDA- H i la Ritalina

Testimonis de nens amb TDA-H